La victòria del pop

MISHA POMAROL - 4

1899 FC                  - 5

La nit més freda de la temporada. Nit amb moltes baixes i força retorns.
Poc a poc els lesionats es recuperen i van jugant minuts. En Martí va jugar força minuts i en JC va aguantar un partit sense trencar-se res! Això és bo!

Ens hi vam presentar amb força ganes. Misha, amb una combinació de jugadors bons i jugadors forts, no és un equip fàcil. És un rival directe i ja ens va guanyar d'un gol en el partit d'anada.
Els primers minuts, amb els dos equips cara a cara. Molt joc de mig camp i poques ocasions. Fins que vam tenir la primera.

En Lluís sembla que ja està al 90%. Entra poc a poc després d'escalfar abans i durant el partit. Xino xano... Però quan és dins, no hi ha qui el pari. Amunt i avall! És l'Alves de l'equip!
En una d'aquestes excursions al front, se la va trobar, va carregar el burxot i li va sortir un tret centrat que ens posava el partit de baixada. Literalment, ja que jugàvem al camp gran i a la porteria de dalt.

Però va arribar el moment "Cristian Alvarez"... Quin empat més tonto! Flashazo amb els focos, relliscada absurda i empat... 1 a 1

Aquest cop no vam baixar els braços! L'equip va tirar endavant i ben aviat en Bernat va clavar el segon de bandera! Ostia com tira de l'equip el paio!

Però es veu que la primera part d'ahir no havia de ser el meu moment. Excés de confiança en una falta en contra col·locant només dos tios a la tanca i llençant-me amb els punys enlloc de les mans obertes cap a una pilota rassa... Empat a 2.
"Poné tres pibes, boludo!" va dir amb raó, però a "tiro pasao" un gran Claudio que ahir va jugar un dels seus millors partits, tot i el mastegot que es va endur d'un motivat David en l'escalfament.

El primers 10 minuts de la segona part van ser bastant caòtics, però tot i això, en David ens va posar per davant del marcador tancant una bona jugada coral.

I del bastant caòtic, al molt caòtic.
Potser per precipitació en els canvis o jo que sé! Els de Misha, en un moment, es van posar per sobre; 4-3.

Després d'uns moments dramàtics i un conat de braços caiguts, l'equip es va arremangar, es va espolsar el "bajón" i Claudio, amb totes les ganes del món va rebentar la xarxa de Misha en el moment més oportú, amb un remat amb tota l'ànima. Ja ens havien avisat dos o tres cops i semblava més proper el 5 a 3 que el 4 a 4. Però encara estàvem vius.

Els últims minuts van ser probablement els més assenyats de la història de l'equip. Sense baixar el ritme però amb paciència. Vist el partit, l'empat no era el resultat desitjat però no era un mal premi.

I en un corner vam tenir la sort que ens acostuma a faltar. Treu en Sergi, rebutgen els defenses, li torna la pilota al Sergi que tot just s'havia mogut un metre i des de allà mateix ho prova. Abans que en David arribi a posar el peu, ho fa un defensa de Misha i es marca el 5é en pròpia porta.

Gran resultat que ens posa en el grup dels de dalt i amb possibilitats.

Be, jo crec que el pop a la gallega del sopar de Nadal al O'Retorno ens va donar suficient energia per aguantar aquest partit amb la força i la concentració necessària. La pàjara dels primers minuts de la segona part, deu ser culpa dels orujos...

La convo, un cop sabem si hi ha Barça -Madrid dimecres.

Força!

.