Ja tenim equip! (La contra-crònica)

1899 F. C.  - 2
Geriatrix     - 3

És com quan sorties de festa i lligaves. Tenies tantes ganes d'explicar-ho que eres capaç de deixar "la feina" a mitges i trucar a un col·lega!
Aquesta setmana ens ha passat igual al Lluís i a mi; Estàvem escrivint la crònica amb només dos minuts de diferència quan feia menys de 12 hores d'haver acabat el partit. I ell va ser més ràpid!

Si ahir no vas entrar al blog, et recomano que llegeixis la seva crònica al "post" de més avall.
I ja que la feina estava feta, jo publico aquesta contra-crònica. Com qualsevol diari de prestigi!

LA CONTRA-CRÒNICA
Només era qüestió de temps. Tant sols Pep Guardiola ha estat capaç de portar un equip al punt més alt el primer any. Ningú més. I a nosaltres no ens entrena Guardiola!

S'han perdut partits que en circumstàncies normals s'haurien guanyat. Hem jugat no sabem ben be a qué. Hem estat provant coses per aconseguir fites improbables. Hem tingut baixes importants i potser, un excés d'angoixa, ànsia i pressa que no ens ha ajudat massa.
En definitiva, ens hem estat coneixent i a base de lluita i ganes hem estat muntant un equip.

Ha arribat una mica més tard del que esperàvem i del que hauríem volgut, però si ho mirem be, només han calgut 12 partits per l'equip ja funcioni. El nivell encara no és excel·lent, però tot arribarà.

F7 SAN MIGUEL; PUNT D'INFLEXIÓ
Veníem d'una derrota desmoralitzant. El millor equip de la lliga ens endossava 8 "xixarros" i la excusa no podia ser el nombre de baixes. Amb la reflexió post-pallissa s'ha reaccionat i s'han corregit errors.

San Miguel és un equip amb un joc bastant barroer. Cos i colzes i pilotades a l'olla on un o dos jugadors van a fer nosa i a veure que "pillen". La expressió màxima de la "veterania" mal entesa.

Amb un partit excel·lent, jugant al 200% i amb la defensa més agressiva. Apropant línies, i combinant amb rapidesa. Concentrats només amb el que estava passant amb la pilota i l'equip contrari. Apretant al rival durant tot el partit. Així es va guanyar 3 a 0 al tercer classificat, clar candidat a l'ascens... si no fos que els dos últims partits els te contra Promoesports (quart a dos punts i un partit menys) i Geriatrix.
I no tant sols era la primera victòria oficial. Era el primer dia de la nova etapa de l'equip.

EL DERBY, PER UN PEL
Justos d'efectius i matemàticament a quarta divisió. Així ens trobàvem a quarts de 10 dins els minúsculs vestidors de Meiland. Mig en conya, ens plantejàvem de no presentar-nos per perdre només 3 a 0. Érem 7 contra el líder invicte i la cosa no pintava be.

Però el partit va començar amb els papers canviats. En deu minuts Geriatrix va veure dues targetes grogues, que podien haver estat tres. Excés de duresa en un equip sobrat en punts i amb el lideratge assegurat.
Els vam pressionar i els jugàvem cara a cara i tot i tenir a quatre dels millors jugadors de la lliga, les coses no els acabaven de sortir be. I hauríem pogut marcar si al JoanCarles no li arrenquen la cama amb una entrada lletja per darrere quan ja anava sol cap el porter des de mig camp. Geriatrix, amb una genialitat del Borja van aconseguir acabar la primera part amb un 1 a 0. Nosaltres potser ja merexiem una mica més.

No ens arribàvem reforços i ells, més joves i amb dos canvis.
Però va arribar l'empat amb un bonic gol del Martí, arrodonint així el seu excel·lent partit. Estàvem jugant be. Ells també. Les forces s'anàven esgotant. Jugar contra el líder a tope i sense canvis, va passant factura. Una altra genialitat del Borja, que va estavellar la pilota a l'escaire en un xut directe de falta i altres ocasions que anavem avortant. Èpica.
Geriatrix pressionava cada cop més amunt, amb superioritat física i creant cada cop més dificultats per treure la pilota des de darrere. Més èpica. Només ens quedaven forces per aguantar l'empat.

I de tant insistir, Ramón (excel·lent dins i fora del camp) amb el seu clàssic toc suau va col·locar el segon gol de Geriatrix. Calia seguir aguantant. Perdre per la mínima amb Geriatrix ho hauríem firmat abans de començar el partit.
Però vam tenir dues oportunitats. La primera va anar al pal i ens va donar una mica més d'alè per seguir lluitant. I la segona, la vam aprofitar. JoanCarles provoca l'error de l'últim home de Geriatrix, que perd la pilota al mig camp. Encara no se d'on va treure l'ànima, però JC va esprintar com un possés cap el porter contrari. I aquest cop no el va segar ningú. Golàs del JC, que va acabar completant el seu millor partit amb 1899 F.C.

Els minuts s'esgotaven al mateix temps que les nostres forces. L'empat era una gran victòria. L'assetjament contrari era constant, però no acabaven de veure la manera de fer més mal. La nostra defensa allunyava una i una altra vegada el perill.
I a falta de poc més d'un minut, en una de les poques badades del partit, Geriatrix repeteix un dels seus arguments ofensius, penjant pilotes a les seves torres. I aquesta els hi va sortir be. Enri va pentinar d'esquena una pilota per sobre de la sortida desesperada del porter. Suaument i a porta buida es trencava un somni.

L'arbitre, absurdament tendenciós, va perdonar una altra targeta -com a mínim, groga- per unes mans més que voluntàries de Geriatrix a un metre de l'àrea contrària i en una ocasió bastant "manifesta de gol". Això si, no es va estar de pitar-nos unes quantes sacades de banda incorrectes, alguna més que rigorosa. Tot i això, en el minut que quedava encara vam tenir una oportunitat doble. Ai, si arriba a entrar la "volea" del Jandro o el llançament anterior del Sergi!

Un resultat que hauríem donat per bo abans de començar ens va deixar mal regust. Qui sap que hauria passat amb un o dos canvis!
Ja en fred, tot i la ràbia que fa perdre en l'últim minut, hem pogut valorar que es va jugar un partit molt bo. Més que bo; excel·lent! Ja tenim equip.

I ARA
Ara, a quarta i amb l'equip fet i rodat. Jugarem els dos partits que queden a Tercera per acabar de corregir serrells.

La pitjor notícia de la jornada ha estat la lesió del Jonnhy. Les darreres proves médiques l'aparten del futbol almenys per tres mesos. Jonnhy, que va assistir amb crosses al partit, està amb ganes de tornar-hi la temporada que ve. Aquí estarem!

El proper partit, dilluns contra Nausica, amb l'objectiu de guanyar i baixar com a setens de grup.

Sobretot, si no heu de venir, aviseu!! Aquest darrer partit no sabíem res de quatre jugadors i en va fallar un "possible". O sigui que podríem haver estat 12 tios al camp (massa gent) i vam acabar estant 7 (poca gent).

Convoca't!

El futbol és així

Per preparar el proper partit, res millor que veure el vídeo d'aquesta entrevista, prodigi d'anàl·lisi futbolístic:

http://www.meiland.es/entrevistas2.asp?partido=41639

Com sempre, apunteu-vos el més aviat possible!
Sembla que el retorn del Jonnhy és inminent i tenim els dubtes del Minyi i el Bep.

Concretem quan abans millor quants serem.

Convoca't!

"No con mi pelota!"

1899 F.C.    - 0
Geriatrix      - 6

El partit

Encara estem lluny del nivell que ben segur assolirem, però ahir tot i l'ampla derrota, es va començar a veure a que volem jugar.

El comentari del Juanjo al final del partit, resumeix el que hem de fer d'aquí a que acabi aquesta primera fase; aprendre a col·locar-nos al camp passi el que passi amb el resultat.

En principi ja hem jugat els partits més difícils de la primera volta i a partir d'ara pot ser menys arriscat -i necessari- experimentar-ho.

A la primera fase, que acabarà cap a finals de gener no podem baixar de categoria, ja que no n'hi ha cap més. Per tant, no importa el resultat sinó aprendre a entendre'ns per afrontar una segona fase amb garanties.

Ahir es va jugar força be contra un Geriatrix molt en forma i molt motivat -en alguns casos, potser massa- i que ha millorat molt amb la reincorporació d'antics jugadors, i sobretot amb la experiència de tres anys jugant junts.

Un 10 per ells, en joc i actitud, excepte en un cas que, per si algú en tenía dubtes, ha deixat veure el seu "llautó" i la seva elegància com a persona.

El meu dia a dia

On jo treballo hi ha una sèrie de caps intermedis bastant mediocres. Gent de perfil humà baix i trepes de professió. És gent que, sistemàticament nega la informació necessària als seus subordinats perquè creu erròniament, que qui te la informació, té el poder. És gent que, sistemàticament fa el contrari del que un subordinat li aconsella, per molt bona idea que això sigui, perquè creu erròniament, que això és símptoma de feblesa. És gent que, sistemàticament, si hi ha algú al seu mateix nivell de "poder" però amb menys mala llet, no dubta en apunyalar-lo per l'esquena sense cap tipus de mirament. I un cop és fora l'apunyalat i la seva família és desnonada, l'interfecte no es queda tranquil i feliç fins aconseguir sodomitzar a la seva víctima al bell mig carrer. Tot, això si, amb un bonic somriure d'orella a orella.

I el pitjor és que, de vegades, quan juga a padel o a futbol, hi trasllada tot el seu tarannà, les seves frustracions i la seva probada ineptitud i actua, amb qui com ell mateix paga per divertir-se, de forma similar a com ho fa amb els seus subordinats.

"A cada cerdo le llega su San Martín", diuen en castellà, o el que és el mateix, la vida possarà a cadascú al seu lloc. Jo personalment, m'ho estic passant be i en poc temps, a més guanyarem.

Convoca't

El proper partit contra Nausica, és dilluns a l'hora habitual.

IMPORTANT QUE T'APUNTIS AVIAT!

Dilluns es reincorpora el Raimon i potser algú més, per tant cal saber qui som per que tothom pugui decidir si li ve de gust descansar.

Força Milvuit!

Qui havia dit que era fàcil? (Editat)

Clica per ampliar

1899 F. C.   - 1
Bartulos      - 4

Aquest dilluns, 26 d’octubre a les 21.30, torna la lliga amb La Algodonera.
Va acabar la temporada passada en posició de descens i enguany ha vençut a Casino Cardedeu i Monells.

Després vindrà el “Tourmalet” amb el handicap de poder estar fins a nou punts per sota dels que ja portaran quatre partits jugats. Haurem de ser forts! Manchester, F7 Sant Miquel, i després el “derbi”, contra Geriatrix conformen un tram ben dur.

L’accident del primer partit

El partit anterior (4-1) era dels que es podia perdre. Bartulos va quedar en una destacada segona posició la lliga passada i nosaltres (tant Sant Pol com Geriatrix) per sota de la meitat. Ara ja son líders.

Tenim un bon equip, però encara ens falta una mica de temps per conèixer-nos, organitzar-nos i aprendre a gestionar el que hauria de ser un gran avantatge;
1899 F.C. està format sobre dues bases ben diferents, provinents de dos equips ben diferents, amb nivells diferents i amb prioritats diferents, reforçats amb gent més diferent encara.

Aprofitem-ho! Aprofitem els grups ja creats, però fent una mixtura compacta i equilibrada entre tots.

El tercer temps

M’han arribat una sèrie d’ímputs de diversos companys amb qui hi estic d’acord.

Ho intentaré condensar:

Qui més, qui menys te obligacions familiars i/o laborals. Ningú no té temps i tots anem de bòlid. Però veiem i creiem que costaria poc quedar-nos almenys un quart d’hora més després del partit. No sé vosaltres. però jo l’endemà del partit m’he de llevar com a mínim a quarts de set i aquest “sacrifici” només és un dia a la setmana!

No ens tornem a trobar fins el proper partit i hi ha coses de les que parlar, de com jugar, de com organitzar-nos...

Aquest cop per exemple, hi havia dues setmanes per endavant per mirar d’organitzar algun partidet o patxanga, però clar, no ho havíem parlat.

Un cop arrencat tot es pot fer de més i de menys, però aquests primers dies és necessari fer el petit esforç de jugar un “tercer temps” encara que sigui curt.

La convocatòria

Dues setmanes d’aturada futbolera poden passar factura. Feu una mica d’exercici i evitareu lesions!

Si us plau, apunteu-vos el més aviat possible per tant d’organitzar-nos millor!

Si no t’apuntes, et presentes al camp i som molta gent, hauràs creat un problema. Potser hi ha qui ha qui hi va trobant-se malament i si hagués sabut que venies, s’hauria quedat a casa!

I si falta gent, que tinguem temps d’avisar més gent!

Recordeu que si no hi ha novetats, ja tenim dues baixes per lesió (Johnny i Minyi)

A veure, qui ve dilluns a les 21.30??