La Bola Nostra - 3
1899 F.C. - 0
Mal dia per jugar a un partit de futbol.
Setmana de pont i baixes. De pluja. De mal temps.
Mal dia per jugar contra el líder de la passada temporada.
Mal dia per jugar en el camp d'abaix, el de la gespa més nova i paradoxalment pitjor. El camp més gran i que més rellisca. On és més difícil de controlar la pilota.
Mal dia per tenir, per tercer partit consecutiu, l'àrbitre més excitador de tota la Meiland. L'arbitre més capaç de treure de polleguera al més tranquil. El que apaga els focs amb benzina, traient guspires d'allà on no n'hi ha. I a sobre, ens donen un vestuari petit. De futbol 3. Sort que no érem molts!
L'equip el formàvem Bep, LluisCap, Sergi, Manel, Xavi, Javi i Juanjo, reforçats pel Jordi petit i pel Marc (que ja podria apuntar-se, no?!).
Els primers minuts van ser nostres. La actitud positiva, amb ganes.
Teníem controlat el partit i en qualsevol moment podria haver arribat el gol... si s'hagués xutat a porta.
Domini total i cap ocasió rival. Fins el gol, conseqüència d'una cadena d'errades.
A partir d'aquí, la actitud va canviar.
Encara no hem après a encaixar gols. Progressivament els braços anaven baixant, les cames, pesant i amb la impotència de veure continues errades de control i de passada -amb el camp mullat, això no és fàcil- els nervis anaven sortint de mare.
A la mala actitud s'hi va afegir la mala fortuna. Ells, amb dos gols més, un en pròpia porta i un remat de corner d'un tio sol com un mussol, ens van deixar a zero. Nosaltres, un pal, alguna errada a porta buida i mals controls en les passades finals, producte dels nervis, la impotència i l'estat del camp, ens va fer perdre el partit.
Alguns, pels retrets al àrbitre -de péssima actitud- i d'altres per retrets als companys ens van acabar traient a tots del partit.
I això no pot ser. Hem d'aprendre a perdre i treure'n la part positiva.
Ahir al final, va semblar que ho havíem aprés. Els últims minuts, quan vam decidir seguir jugant com si no hagués passat res, van venir les millors jugades i les millors ocasions.
Potser ahir no hauríem marcat ni jugant tres hores. Potser ahir no era el dia.
Els partits es poden perdre, però la actitud, no.
Em quedo amb el primer quart d'hora i els últims cinc minuts, realment bons. Hauríem acabat un a zero, potser perdent igualment, però amb un resultat més just i amb el regust d'haver fet les coses millor. La resta, prefereixo oblidar-la.
Hi tens alguna cosa a dir?
Dijous convocatòria!
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari