Ja tenim equip! (La contra-crònica)

1899 F. C.  - 2
Geriatrix     - 3

És com quan sorties de festa i lligaves. Tenies tantes ganes d'explicar-ho que eres capaç de deixar "la feina" a mitges i trucar a un col·lega!
Aquesta setmana ens ha passat igual al Lluís i a mi; Estàvem escrivint la crònica amb només dos minuts de diferència quan feia menys de 12 hores d'haver acabat el partit. I ell va ser més ràpid!

Si ahir no vas entrar al blog, et recomano que llegeixis la seva crònica al "post" de més avall.
I ja que la feina estava feta, jo publico aquesta contra-crònica. Com qualsevol diari de prestigi!

LA CONTRA-CRÒNICA
Només era qüestió de temps. Tant sols Pep Guardiola ha estat capaç de portar un equip al punt més alt el primer any. Ningú més. I a nosaltres no ens entrena Guardiola!

S'han perdut partits que en circumstàncies normals s'haurien guanyat. Hem jugat no sabem ben be a qué. Hem estat provant coses per aconseguir fites improbables. Hem tingut baixes importants i potser, un excés d'angoixa, ànsia i pressa que no ens ha ajudat massa.
En definitiva, ens hem estat coneixent i a base de lluita i ganes hem estat muntant un equip.

Ha arribat una mica més tard del que esperàvem i del que hauríem volgut, però si ho mirem be, només han calgut 12 partits per l'equip ja funcioni. El nivell encara no és excel·lent, però tot arribarà.

F7 SAN MIGUEL; PUNT D'INFLEXIÓ
Veníem d'una derrota desmoralitzant. El millor equip de la lliga ens endossava 8 "xixarros" i la excusa no podia ser el nombre de baixes. Amb la reflexió post-pallissa s'ha reaccionat i s'han corregit errors.

San Miguel és un equip amb un joc bastant barroer. Cos i colzes i pilotades a l'olla on un o dos jugadors van a fer nosa i a veure que "pillen". La expressió màxima de la "veterania" mal entesa.

Amb un partit excel·lent, jugant al 200% i amb la defensa més agressiva. Apropant línies, i combinant amb rapidesa. Concentrats només amb el que estava passant amb la pilota i l'equip contrari. Apretant al rival durant tot el partit. Així es va guanyar 3 a 0 al tercer classificat, clar candidat a l'ascens... si no fos que els dos últims partits els te contra Promoesports (quart a dos punts i un partit menys) i Geriatrix.
I no tant sols era la primera victòria oficial. Era el primer dia de la nova etapa de l'equip.

EL DERBY, PER UN PEL
Justos d'efectius i matemàticament a quarta divisió. Així ens trobàvem a quarts de 10 dins els minúsculs vestidors de Meiland. Mig en conya, ens plantejàvem de no presentar-nos per perdre només 3 a 0. Érem 7 contra el líder invicte i la cosa no pintava be.

Però el partit va començar amb els papers canviats. En deu minuts Geriatrix va veure dues targetes grogues, que podien haver estat tres. Excés de duresa en un equip sobrat en punts i amb el lideratge assegurat.
Els vam pressionar i els jugàvem cara a cara i tot i tenir a quatre dels millors jugadors de la lliga, les coses no els acabaven de sortir be. I hauríem pogut marcar si al JoanCarles no li arrenquen la cama amb una entrada lletja per darrere quan ja anava sol cap el porter des de mig camp. Geriatrix, amb una genialitat del Borja van aconseguir acabar la primera part amb un 1 a 0. Nosaltres potser ja merexiem una mica més.

No ens arribàvem reforços i ells, més joves i amb dos canvis.
Però va arribar l'empat amb un bonic gol del Martí, arrodonint així el seu excel·lent partit. Estàvem jugant be. Ells també. Les forces s'anàven esgotant. Jugar contra el líder a tope i sense canvis, va passant factura. Una altra genialitat del Borja, que va estavellar la pilota a l'escaire en un xut directe de falta i altres ocasions que anavem avortant. Èpica.
Geriatrix pressionava cada cop més amunt, amb superioritat física i creant cada cop més dificultats per treure la pilota des de darrere. Més èpica. Només ens quedaven forces per aguantar l'empat.

I de tant insistir, Ramón (excel·lent dins i fora del camp) amb el seu clàssic toc suau va col·locar el segon gol de Geriatrix. Calia seguir aguantant. Perdre per la mínima amb Geriatrix ho hauríem firmat abans de començar el partit.
Però vam tenir dues oportunitats. La primera va anar al pal i ens va donar una mica més d'alè per seguir lluitant. I la segona, la vam aprofitar. JoanCarles provoca l'error de l'últim home de Geriatrix, que perd la pilota al mig camp. Encara no se d'on va treure l'ànima, però JC va esprintar com un possés cap el porter contrari. I aquest cop no el va segar ningú. Golàs del JC, que va acabar completant el seu millor partit amb 1899 F.C.

Els minuts s'esgotaven al mateix temps que les nostres forces. L'empat era una gran victòria. L'assetjament contrari era constant, però no acabaven de veure la manera de fer més mal. La nostra defensa allunyava una i una altra vegada el perill.
I a falta de poc més d'un minut, en una de les poques badades del partit, Geriatrix repeteix un dels seus arguments ofensius, penjant pilotes a les seves torres. I aquesta els hi va sortir be. Enri va pentinar d'esquena una pilota per sobre de la sortida desesperada del porter. Suaument i a porta buida es trencava un somni.

L'arbitre, absurdament tendenciós, va perdonar una altra targeta -com a mínim, groga- per unes mans més que voluntàries de Geriatrix a un metre de l'àrea contrària i en una ocasió bastant "manifesta de gol". Això si, no es va estar de pitar-nos unes quantes sacades de banda incorrectes, alguna més que rigorosa. Tot i això, en el minut que quedava encara vam tenir una oportunitat doble. Ai, si arriba a entrar la "volea" del Jandro o el llançament anterior del Sergi!

Un resultat que hauríem donat per bo abans de començar ens va deixar mal regust. Qui sap que hauria passat amb un o dos canvis!
Ja en fred, tot i la ràbia que fa perdre en l'últim minut, hem pogut valorar que es va jugar un partit molt bo. Més que bo; excel·lent! Ja tenim equip.

I ARA
Ara, a quarta i amb l'equip fet i rodat. Jugarem els dos partits que queden a Tercera per acabar de corregir serrells.

La pitjor notícia de la jornada ha estat la lesió del Jonnhy. Les darreres proves médiques l'aparten del futbol almenys per tres mesos. Jonnhy, que va assistir amb crosses al partit, està amb ganes de tornar-hi la temporada que ve. Aquí estarem!

El proper partit, dilluns contra Nausica, amb l'objectiu de guanyar i baixar com a setens de grup.

Sobretot, si no heu de venir, aviseu!! Aquest darrer partit no sabíem res de quatre jugadors i en va fallar un "possible". O sigui que podríem haver estat 12 tios al camp (massa gent) i vam acabar estant 7 (poca gent).

Convoca't!