Contra Pabes, no fem el "pavo" (Editat)

Cap de setmana llarg, Sant Joan i Festa Major (al meu poble), tres rodatges i nebots a casa.
Sense temps per dir res de l'anterior partit (ja farem la crònica), només que desitjar que la aparent greu lesió del noi de l'Sporting no sigui res, preparem la convocatòria del proper partit.

No sabem res de Pabes, però si que depèn de nosaltres aconseguir la única posició d'ascens abastable.

Si al migdia de dilluns som 8 o menys, portarem reforços.

Tu vens?

Editem aquest post;

1899 F.C.                 - 2
Sporting Le Tissier  - 2

Desgraciadament, la lesió del company de l'Sporting Le Tissier ha sigut important. Tíbia i peroné, en una acció accidental, que l'aparten del futbol almenys per un any i de la vida normal per tres o quatre mesos.

El partit en si va estar aturat més de mitja hora esperant a la ambulància.
Anavem perdent 1 a 0 en aquell moment, però estavem jugant força be.

Amb la retirada obligada del noi lessionat, quedavem poc més de vint minuts i ells, amb un menys.

L'àrbitre va donar a escollir aplaçar el partit o jugar el que quedava en dues parts de 12'30. Els vam deixar escollir a ells, ja que estaven en inferioritat de condicions, i van decidir jugar-se els punts.

Ens va costar Deu i ajuda, però els vam remuntar el partit.
A partir de llavors, els argentins, que eren un menys, van comptar amb l'inestimable i descarat ajut de l'àrbitre, argentí també, que va deixar de pitar cap falta en direcció a la Ronda de Dalt.

La segona part, de 12'30 es va allargar fins els 16 o 17 minuts, moment en que es va pitar una falta més que dubtosa a un metre de l'àrea.
En el llançament, l'Antonio va sortir disparat per l'acció de l'esperit sant, deixant sol a un argenti amb les mans alçades ("sho no te toqué, loco!"), que va rematar a plaer l'enessim empat de la temporada.

Un bon resultat a priori, que vistes les circumstàncies, deixa un mal regust. Pel resultat i la lesió.






.