dimarts, 1 de setembre del 2009

Per que és imprescindible i obligatori el blog??




Potser a algú no li resulta familiar això dels blogs i no té clar perquè ha de ser aquesta la forma bàsica de comunicació entre els membres de l'equip.

La resposta és senzilla. Almenys per la experiència que tinc amb això d'organitzar equips sempre m'he trobat amb els següents problemes;

Si ens comuniquem per e-mail, a cada partit se n'han d'esborrar uns 20 de mitjana. Hi ha qui respon a tothom, hi ha qui ho fa a qui li envia i hi ha qui no respon a ningú. Hi ha qui fa la gràcia i manté una conversa que no s'acaba mai...  Al final, molta brossa al correu i no tothom se n'assabenta del que passa. A més, si el teu correu no és webmail o no tens un mòbil amb Internet, no pots consultar el correu quan vols o no tens les adreces dels companys a ma per avisar-los.

Si ho fem per telèfon, SEMPRE hi ha dos o tres que paguen (literalment) "el pato". Sempre hi ha qui acaba trucant a tothom i deixant-se els "calers" i el temps. I tampoc tothom se n'assabenta del que passa.

Si donem per fet que tothom es buscarà la vida i ja faran cap, pot ser que un dia siguem 13 i un altre 4... Ja ens coneixem! (els que no, ja ens coneixerem però la cosa va així SEMPRE!)

Sent 13 de "plantilla" no podem coincidir tots al camp... o ser 6.
La situació òptima és de 9 o 10 "convocats" (dos o tres canvis).

Sempre hi ha baixes (feina, lesions, mandres, Barça...) però ens hem de comprometre a no deiaxr mai l'equip en "quadro".
Si tenim sort i no hi ha lesions, és a dir, si sempre som 13 disponibles (no ho he vist mai ni quan tenia 17 anys!) s'haurien de fer rotacions. I si el cas fos aquest, et pot tocar fer "festa" cada cinc partits aproximadament (sis partits en tot l'any com a màxim!).

L'altra cara de la moneda són els dies que fa més mandra jugar (fred, partits del Barça...). Aquest sistema de rotacions "obliga" un mica a "qui no li toqui" descansar, a aparèixer per no deixar l'equip en "calces". Es clar que hi haurà qui no voldrà jugar un dia de Champions, però hi haurà a qui no l'importarà fer-ho (jo sóc culer a morir, però si tinc partit, em foto i jugo -si no ho puc evitar-).

La qüestió és posar-nos d'acord i que mai siguem ni 13 ni 7.

Això vol dir que ha de quedar clar qui pot venir i qui no amb temps suficient. Es a dir, ens hem "d'autoconvocar".

I la manera més pràctica de fer-ho és mitjançant del blog.

Qui vulgui pot tenir "la clau" del blog i escriure-hi el que li vingui de gust, però un cop a la setmana (dijous sempre que sigui possible) hi haurà un post on tothom haurà de dir si estarà disponible o no pel proper partit, escrivint un "comentari".

Evidentment, si hi ha un contratemps el mateix dia de partit i no es pot venir, és millor utilitzar el telèfon per tal de re-convocar a algú que s'havia quedat fora de la llista.

Ja ho veureu... Els primers partits, overbooking. A l'hivern faltarà gent.
Si ens ho muntem be, a la llarga tothom jugarà el mateix i no hi haurà mals rotllos ni per venir ni per no venir.

En el proper post, explicarem que s'ha de fer per escriure un comentari.

Tens una idea millor? Vols escriure alguna cosa al blog?

1 comentari:

  1. Tranqui Bep,
    estaría molt be comentar tot això el dia que ens veiem tots, penso que no tothom entrara al bloc ara mateix o durant els primers dies.
    Parlem tots aquests temes que exposas durant la primera cita dels 13 jugadors.
    El principis sempre son difícils de coordinar i tenim que esta sobre la gent.
    ...i Bep, comte amb mi per donarte un cop de má.
    El meu numero es el 2
    Salut
    Lluís Cap

    ResponElimina

Deixa el teu comentari